SomRiu

El projecte gira al voltant del riu com a punt d’unió entre diferents centres de diversos països amb trobades virtuals i presentacions sobre els seus pobles/localitats.

3 centres de 3 països diferents, amb un nexe en comú: el riu.

-Institut de les Terres de l’Ebre: El delta del Riu Ebre

-Institut Italià: El delta del riu Po

-Institut Francès: El delta del riu Rhône

Metodologia: Treball per projectes. Sharing to learn.

Espais: Aula de classe i  espais naturals.

Agrupaments d’alumnes: grups de 4-5 alumnes; grups heterogenis. Cada grup es constituirà a partir d’uns temes que haurem posat en comú amb els altres centres (fauna i flora, els problemes dels deltes, la subsistència als deltes, etc).

Avaluació: autoavaluació, coavaluació i avaluació per part del professorat.

Organització del centre: el projecte es realitzarà dintre d’una matèria optativa del 1r TR del curs. Hi intervindran docents de Ciències Naturals, Tecnologia i Anglès. Hi haurà codocència (sempre hi haurà dos docents a l’aula, els docents tindran formació en anglès (B2).

Hi haurà almenys dues sortides durant el trimestre per visitar el Delta de l’Ebre, buscar informació in situ, poder enregistrar vídeos i fotografiar imatges. Es programarà una reunió amb el responsable del Parc Natural del Delta perquè els alumnes puguin plantejar preguntes i dubtes. Hi haurà una xerrada amb pares/mares de l’AFA aprofitant que tenim especialistes en el tema.

Cada grup treballarà sobre el tema prèviament escollit, en farà una presentació al seu grup classe que serà avaluada pels companys a partir d’un rúbrica.

Després, cada grup es reunirà amb els altres dos grups dels altres països amb temàtica comuna per tal d’arribar a realitzar un document únic on s’exposaran les similituds i les diferències entre els deltes, les problemàtiques comunes i les possibles solucions.

Cada grup interpaïsos exposaran, a la resta de grups les presentacions que seran avaluades per la resta de companys dels diferents països amb una rúbrica comuna, i també per part del professorat.

PRINCIPI 1: L’ALUMNAT ÉS EL CENTRE DE L’APRENENTATGE:

Són ells qui escullen el grup al qual estaran (guiatge).

El tema sobre els qual volen parlar.

Qui decideixen quin tipus d’exposició volen fer (paddlet, vídeo, power-point…)

PRINCIPI 2: L’APRENENTATGE ÉS DE NATURALESA SOCIAL:

Es tracta d’un projecte cooperatiu on cada membre del grup aporta coses i on, després, amb els grups dels altres països també hauran de treballar de manera cooperativa per arribar a fer les presentacions.

PRINCIPI 3: EMOCIONS PART INTEGRAL DE L’APRENENTATGE:

En tot moment es treballen les emocions ja que l’alumnat se sent protagonista en el seu procés d’aprenentatge, motivat per aprendre, valorar i per donar solucions a les problemàtiques que afecten el seu territori.

PRINCIPI 4: APRENENTATGE HA DE TENIR EN COMPTE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS:

El fet de proposar grups heterogenis farà que tinguem en compte a l’individu; sabem que dintre del grup hi ha alumnes que són més analítics, altres que són aficionats a la fotografia, n’hi ha que són més “atrevits” pel que fa a parlar en públic. Treballaran en equip però es tindràn en compte les individualitats.

PRINCIPI 5: L’ESFORÇ DE TOT L’ALUMNAT ÉS CLAU:

L’alumne ha de veure que sense l’esforç personal el grup no se’n sortirà; se’ls demana una feina continuada i cooperativa però es realitzarà tota en hores de classe.

PRINCIPI 6: AVALUACIÓ CONTINUADA:

L’avaluació de l’alumnat es farà a partir de rúbriques tant per a fer una autoavaluació com per a fer una coavaluació.

La presentació final amb la resta de països formarà part també de l’avaluació ja que en aquesta presentació es veurà l’evolució de cada alumne.

PRINCIPI 7: APRENDRE ÉS CONSTRUIR CONNEXIONS HORITZONTALS:

Es tracta d’un projecte transversal on es connecten diverses matèries.

EBook SomRiu     

Moltes gràcies!

PARLO D’UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;

parlo dels vols dels ibis

(milers d’ibiscom volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l’íntim rosa

d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire

com la pedra llançada per la fona,

de l’anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien

l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;

parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,

dels tarongers florits i l’api tendre,

de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d’ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava

or tremolós a l’aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Gerard Vergés