CONTES DE TERCER B

Introducció

Aquest llibre és un recull dels treballs d’expressió escrita que els nens i les nenes de Tercer B de l’Escola Sant Jordi de Maçanet de la Selva han fet aquest curs 2015-2016. Com podreu veure cada treball s’acompanya d’una il·lustració que cada nen ha fet per a la seva pròpia narració.

Maçanet de la Selva, Abril de 2016

El gat i el ratolí

Hi havia una vegada en una casa, fa molts anys, una nena que vivia sola amb un gat que es deia Bola de Neu. Un dia la nena va sortir al bosc i es va trobar un ratolí que es deia Jerry i com que li va semblar bonic se´l va emportar a casa i se´l va quedar.

Quan el gat el va veure es va enfadar molt perquè un amic seu, un que sempre anava a casa seva a dinar, va veure que tenia un ratolí de companya, i l´amic no parava de riure-se’n. Després d´uns dies en Bola de Neu li va dir als seus amics que s’havien de fer amics del ratolí Jerry, però nomes durant una setmana per fer-li una trampa. L’endemà els amics del gat Bola de Neu li van dir: – Jerry vols ser el nostre amic? -.  En Jerry va dir que sí.

Però vet aquí que va passar una setmana i tots els amics del gat Bola de Neu van portar una carta al ratolí Jerry. La carta deia: – Tots els teus amics t´esperem al parc per la nit – . Quan es va fer de nit el ratolí Jerry va anar al parc tal i com havia llegit a la carta. Tots els gats estaven amagats a dalt dels arbres. Després tots els gats, menys el gat Bola de Neu, van fer un bon salt des dels arbres fins a terra. Tots els gats el volien menjar-se’l però en Bola de Neu va dir que no , perquè tota aquesta setmana hem vist que és molt simpàtic el ratolí Jerry. I despres el gat bola de neu va emportar-se el ratolí a casa. Conte contat conte acabat.

Patricia D´Angelo

Les amigues descobreixen el laberint encantat

Hi havia una vegada tres amigues molt trapelles que mai escoltaven als professors, i sempre es posaven en embolics.

Un dia a l’hora del pati la Martina, l’Aina i la Maria, van anar al fons del pati, que no es podia anar i com que no van escoltar als professors. Van anar, i van trobar un laberint, les tres ven convençudes que no els passaria res van entrar, i van dir… És un laberint encantat correu!!!

Les tres van començar a córrer, però no van arribar a temps . Es van fer molt mal, desprès de passar tant de perill van trobar un unicorn màgic que feia anys que estava atrapat. Els va salvar la vida!! Van arribar a la sortida del laberint, i es van posar molt contentes . Però els professors estaven molt enfadats i les van castigar. Però les nenes estaven molt contentes de veure a la seva família, però sobretot de veure als seus pares , i als seus germans i germanes . L’altre dia de classe cap de les tres nenes va anar al pati, perquè tenien moltíssima por. Es van passar la classe en blanc, i al pati només parlaven de coses que havien de rectificar, i… Si les van  rectificar totes , totes.

Desprès de tot el que els havia passat . Ara sempre escoltaven a els professors! Vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat, vet aquí un gat  aquí un gos aquest conte ja s’ha fos!!!

Aina Rodríguez Gañán

El drac golafre

Hi havia una vagada un drac molt golafre que no parava de menjar xocolatines.

Però un dia va pensar a la muntanya on vivia que potser hi hauria una bruixa que fos capaç de canviar-li  la  manera de menjar i li fes canviar la dieta per una de  més sana. Va anar a la muntanya nevada  que és deia Everest, la muntanya més alta del món .  El drac va anar a buscar per tot arreu però no la trobava, fins que va arribar una gran tempesta de neu. Va anar a buscar una cova per protegir-se perquè estava una mica congelat. L’endemà va anar a buscar la bruixa per tota la muntanya. Va pensar: – si no està per terra deu ser per la neu o a la cova això deu ser que és a dalt d’un arbre. Va trobar una altra cova que es va obrir per la meitat i la bruixa que era molt petita – ser petit no vol pas dir que fos poc valenta – li va dir: – em pots fer un encanteri per deixar de menjar tantes xocolatines.

La bruixa li va demanar cinc favors i la teva recompensa serà l’encanteri. El drac li va fer els cinc favors i l’encanteri va fer el seu efecte. I tots dos van viure feliços i van menjar anissos!

Aniol Massa Taravilla

L’ós i la ossa

Fa molts i molts de anys en un bosc molt llunyà hi havia un ós i una osa.

En aquell bosc també hi vivia uns lleons i caçadors. Els caçadors eren dolents que caçaven a tots els qui veien. Els caçadors van posar una trampa per ossos. Els ossos es van apropar a les cabanes i de sobte els lleons van veure als ossos i van córrer per menjar-se’ls. Els ossos van córrer i córrer i córrer fins que els lleons van fer un salt i van caure a la trampa dels caçadors.

Finalment van marxar corrent i van ser feliços i van menjar anissos.

Skyline Perez Velazquez

L’aquari

Hi  havia una vegada una  nena, la mare, el pare i la germana.

Van  decidir anar a l´ aquari  per  veure  els animals marins. Van anar amb  l’autobús  especial per  anar a l’aquari. Desprès, a l’hora de baixar, es van equivocar  de  parada. Desprès van  trobar un taxi i els van portar a l’aquari. Van veure un dofí, un tauró, un peix, una balena i una tortuga marina.

Quan van acabar de veure els animals aquàtics van tornar amb l’autobús per anar a casa.

Shuna Sun

La casa del terror

Havia una vegada una casa molt i molt fosca on vivien el Compte Dràcula i el seu gos .

Ells dos volien fer una invocació i per poder fer-la necessitaven 5 gossos de la mateixa sang i la mateixa raça . Quan van aconseguir els gossos de la mateixa sang i raça el gos del comte Dràcula es va menjar els quatre esperits dels quatre primers gossos però i el gosset nº 5 no volia que se’l menges i no se’l va poder menjar del tot . Desprès el pobre gosset es va convertir en un fantasma i tothom tenia por del gosset. El pobre no podia ni parlar ni podia apropar-se a ningú , no tenia amics i estava molt solet . Però…- Per fi! – Va pensar quan va trobar a 5 gossos un dels quals no tenia por i es van fer molt amics . Ja no estava sol , podia jugar a totes hores. – Sííííí!- va dir tot content – ja no estic solet!- . El gosset estava molt content perquè va trobar els seus germans!

I si aquest conte no t’ha agradat l’he contat com me’l van contar… i per finalitzar acabo aquest conte terroritzat, conte de pau i felicitat!

Alèxia Neuhaus Bertran

El nen i les seves amigues

Fa una setmana, a París hi havia tres nens aventurers que es deien Anna Osuna, Laura Morales i David Palau. Tots ells eren molt amics i anaven a la mateixa escola.

Un dia els tres amics varen quedar per passejar i passejant, passejant van trobar una porta estranya que estava oberta. La Laura i l’Anna no volien entrar però en David sí. Llavors varen començar a parlar: – Nosaltres no volem entrar perquè ens fa por quedar-nos atrapades! – van dir totes dues. – Tranquil·les que segur no és tant gran i, a més, tinc bona memòria! – va dir en David. – D’acord, ens has convençut. – van dir la Laura i l’Anna. Varen entrar per explorar el laberint ,però quan van voler sortir-ne no varen poder. La Laura i l’Anna li varen preguntar a en David com es sortia però ell va dir que no se’n recordava. Com que s’ho estava passant tant bé…

Van decidir treballar en equip per poder sortir del laberint i , finalment, van poder sortir gràcies al mòbil de la Laura i varen tornar a les seves cases. Tots tres varen aprendre que és millor prevenir que curar.

Yuheng Liang

L’estel que va caure

Hi havia una  vegada  una nena, que tornava de l’escola   cap  a  casa,  Quan va  arribar  a  casa era  de nit. Es va posar  al llit,  però  abans de adormir-se va mirar per la finestra.

Mentre mirava per la finestra va veure un estel que va caure del cel .Va caure a la cantonada del seu carrer. La nena  que es deia Lariana , es  va posar la bata   i va sortir del carrer, va veure l’estel i el va agafar i l’estel li va parlar a la Laraina.

Això és el que li va dir: – Tens un desig – La Laraina li va dir el seu desig: que hi hagués pau a tot el món.

Lucía Ojeda López

El dofí i el tauró

Hi havia una vegada un dofí que un dia va decidir anar a la platja. Va anar molt lluny i es va trobar un tauró i es va espantar molt. Va nedar molt ràpid que quasi no es veia però es van fer amics i quan el dofí estigué amb perill el tauró el salvaria.

Un dia el dofí va estar en perill i el tauró va anar molt ràpid per salvar-lo quan el va salvar encara es van fer més amics. Un dia el tauró va haver de marxar i el dofí es va posar molt i molt trist. El dofí el va seguir però es va perdre. El tauró que el va escoltar com plorava. Va anar corrent!! I el dofí li va dir- No vull que marxis -. El tauró va respondre  – Tranquil no marxaré mai d’ aquí -.

I van viure feliços i van menjar pastissos!

Valeria Granados Salazar

El Príncep

Hi havia una vegada un príncep que estava cansat del seu color i va anar al bosc a trobar un color diferent dels que coneixia.

Es va perdre pel bosc del poblat , va veure uns animals perillosos , els més coneguts del món: Hi havia un color que no havia vist mai i el va agafar. Va veure aquest color en una torre del poble.

I conte contat, aquest conte s´ha acabat.

Roger Aragonés Valera

El gos i el nen

Un dia fosc i que plovia molt, un nen que es deia Marc estava avorrit mirant a la televisió un canal es deia Boing. De de cop la tele es va apagar i em Marc es  va preguntar – què deu passar?

El pare va anar a veure si era problema de l’antena. Es va enfilar a la teulada però va relliscar  i es va fer molt de mal. En Marc i la mare van anar a portar el pare a l’hospital i per el camí van trobar un gos. Van decidir que li posarien  Júpiter tenia dos anys pesava deu quilos i era molt guapo, una mica trapella i també jugaren.

Quan van sortir de l’hospital es van quedar el gos i el conte contat, conte acabat.

Marc García Rodríguez

Les super-noies i els monstres

Hi havia una vegada, 6 super-noies, que es deien: Dafne, Patri, que podien volar, Lucia i Iris que podien recórrer tot el mon en una hora i Yoli i l’Ángela  que eren molt diferents. La Yoli era de gel i l’Angela era de foc .Totes tenien super-poders .

Un dia que totes sis estaven passejant van trobar amb un monstre que es deia “Vicrovius”. Van barallar-s’hi   fins que el monstre es van cansar però la Dafne va tenir una idea i va dir:

– El podríem agafar i portar-lo a la presó.-

I, vet aquí, que això és el que van fer. Així en “Vicrovius” no va tornar mai més a la ciutat.

Ángela Rodríguez

Un dia de futbol

Un dia molt especial hi havia un porter i un jugador es trobaven a un camp de futbol.

Jugaven contra un equip molt bo. Es van adonar que la porteria estava destrossada.

Va ser un lladre. Després la van arreglar  i van poder jugar, s’ho van passar molt  bé jugant tots junts!

Alex González Vázquez

El rei i la reina

Fa molt i molts anys en un castell hi vivien un rei i una reina. Van tenir un fill i una filla.

Al dia següent del naixement van matar a la Reina. El rei i el seus dos fill van anar a fer càmping. Primer van menjar, després van fer una sardana i al final van sopar. Després de sopar van anar a dormir. Al dia següent els prínceps feien cinc anys.

Al cap d’uns anys van ser coronats rei i reina i vet aquí un gos, i vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat!

Angel Manuel José Hidalgo Torres

Tutankamon

Fa molt de temps, el Gran Faraó, tenia un fill que es deia Tutankamon. Era un nen de vuit anys i sempre estava trist  perquè la gen no estava contenta amb el seu pare  perquè no l’ajudaven mai.

Un dia el faraó va parlar amb el seu fill, i li va dir  tenia que tenia que marxar molt lluny, que ell seria el faraó quan el pare fos de viatge, i que podia fer el que volgués. Poc després el faraó amb només nou anys i que substituïa el seu pare, va fer que tota la gent estigués contenta. Ell, com a faraó, va fer que tot el poble tingues treballant i la gent va ser feliç perquè tenien feina per per. Tots estaven orgullosos d’ell i tot Egipte va estar molt feliç.

Quan el pare faraó va morir en Tutankamon es va convertir en Gran Faraó d’Egipte.

Raúl Maqueda García

Les ovelles en problemes

Hi havia una vegada un remat d’ovelles i n’hi havia una  que era molt trapella i li va dir a les altres:         – mireu aquell camp que bo-. I van anar a menjar, però al cap d’una estona  el seu amo es va despertar i va dir­: – si que són grasses les meves ovelles!-.

Al  cap d’una estona van tocar a la porta – Toc, toc- i va respondre: – qui és?- va dir el pastor i es va sentir que  van respondre: – Sóc el pastor del camp del costat, les teves ovelles s’han menjat el meu camp de blat i m’heu de pagar molts diners! – El pastor es va enfadar molt amb les seves ovelles, va pagar tots els diners i quan van marxar va dir a les ovelles esteu castigades per menjar-vos el camp de blat del veí! Estareu una setmana sense menjar res!

Quan va passar una setmana i ja podien  menjar l’ovella trapella va tornar a dir a les altres: – anem a menjar-nos el blat i les altres van respondre: – Noooo – i el pastor va estar content perquè no es van menjar el blat. I conte contat i aquest conte s’ha acabat.

Clàudia Vila Guirao

En Roi i els tres gatets

Hi havia una vegada tres  gatets  molts macos.  Un es deia Tulus, un altre Perla i un altre  Lluna.  En Moroinx, l’amo dels gats, era un noi  molt dolent i els maltractava.

Una vegada va preparar un menjar que els va fer dormir. Els va portar al bosc amb la intenció d’abandonar-los  durant una estona per veure què feien en despertar-se. Va començar a ploure i els gatets es van despertar espantats i mullats. No sabien on estaven perquè no coneixien aquell bosc i van patir molt. Llavors en Moroinx els va anar  a agafar però els gats van sortir corrents i el Moroinx no els va poder atrapar. Els gatets van entrar en una cova on hi havia un gosset adormit. Van començar a miolar i el van despertar. Aquell gosset es deia Roi i quan va veure els gatets es va atansar a ells i els va llepar.

Els gatets es van veure tan ben acollits que van decidir quedar-se a viure amb en Roi. Finalment van viure junts i feliços.

Natali Morales

La Laura i en Miquel

Hi havia una vegada una nena que es deia Laura i un nen que es deia Miquel i eren germans.

Vivien en una ciutat que es deia Barcelona. Als germans no els agradava la ciutat perquè no podien jugar a res . Els germans volen viure amb la seva àvia que vivia a Maçanet de la Selva .

Van insistir tant que ho van aconseguir i van trobar nous amics i amigues. I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Dafne Luque

Els dos porquets

Fa molt i molt de temps en un bosc molt llunyà anomenat Can Garriga hi vivien dos porquets i un llop .

Els porquets es deien Gerard i Izan i el llop es deia Raúl . Un dia van anar a recollir pomes i es van trobar. El llop  i els dos porquets van córrer cap a casa però el llop corria el doble de ràpid els va agafar i se’ls va emportar cap a casa i se’ls va menjar a la barbacoa.

El llop va ser feliç i va menjar anissos!

Denis Adrian Virlan Tudoran

Las miniwinis  i la seves aventures

Hi havia una vegada quatre nenes que es deien: Lucia, Iris, Patricia i Dafne.

Nosaltres quasi sempre es ficaven en embolics. Fins que un dia van trobar una cova. Després el nostre director les va descobrir. Hi havia un lloc que havien de descobrir i per fer-ho calia superar proves. La primera era  endevinar l’endevinalla. La segona era encertar la punteria amb un tira-gomes i una bola i tocar una ruleta i la tercera era saltar i agafar una pilota. Després amb tot el que havien agafat calia formar una paraula. Aquesta paraula era “toys”. La van completar i tot seguit va sortir una estàtua.

El director les va fer fora de la feina. Les miniwinis van ser felices i van continuar la seva vida. I conte contat aquest conte s’ha acabat!

Lucia Muñoz Torres